Inaugurem «En trànsit» d’Emili Biarnès a la Sala d'Exposicions Temporals

El Terracotta Museu presenta «En trànsit» la nova exposició temporal dedicada a l’obra d’Emili Biarnès, artista i ceramista amb una trajectòria de més de cinquanta anys de recerca, creació i experimentació en el camp de la ceràmica artística. La inauguració tindrà lloc el diumenge 30 de novembre a les 12 h, i la mostra romandrà oberta al públic fins al 31 de maig de 2026.

Format a l’Escola d’Arts i Oficis La Llotja de Barcelona s’ha consolidat com un creador de referència en l’escena ceràmica contemporània catalana. Amb una àmplia experiència en recerca i experimentació tècnica, Biarnès ha desenvolupat una obra artística escultòrica personal a partir de la utilització de materials diversos, però sempre amb la ceràmica com a protagonista central de totes la seva obra.

El títol de la mostra: «En trànsit» remet a la idea de moviment i canvi constant, i al fet que les peces de Biarnès operen com a mediadores entre l’ofici tradicional de la ceràmica i l’expressivitat pròpia de l’art contemporani. L’obra de l’artista ens situa en aquell espai on les fronteres entre art i artesania s’esvaeixen. Encara que sovint se l’hagi classificat dins l’àmbit de la ceràmica, és evident que Biarnès no és un ceramista en el sentit convencional. Ell és, sobretot, pintor i escultor, un artista que utilitza la ceràmica com a suport per a desplegar un univers creatiu propi. El domini de l’ofici, en el seu cas, no és un fi, sinó un instrument al servei de la seva força expressiva.

Biarnès treballa amb terres de baixa temperatura, pastes ferruginoses i porcellana, elaborades de manera artesanal, incorporant ferro i acabats metàl·lics que aconsegueix mitjançant coccions en atmosfera reductora. Aquest rigor tècnic, combinat amb un profund sentit expressiu, converteix les seves peces en ponts entre l’ofici tradicional i la recerca artística contemporània.

Després de treballar en diversos tallers, el 1987 Biarnès va obrir el seu propi estudi a Sant Pere de Torelló, que quatre anys després va traslladar a Cervià de Ter, on continua desenvolupant la seva activitat artística. Ha participat en nombroses exposicions nacionals i internacionals —a països com Bèlgica, Holanda, el Regne Unit, França o Àustria— i la seva obra forma part de col·leccions com el Töpferei Museum de Burg Raeren (Bèlgica), el Staatliches Museum de així com de diverses institucions catalanes, entre elles la Fundació Fita i la Fundació Valvi de Girona, o el Museu del Càntir d’Argentona.