Anunci emergent

Tancament provisional

L'excepcional episodi de pedregada que es va viure el dimarts 30 d'agost a la Bisbal d'Empordà va provocar importants desperfectes en la teulada del Terracotta Museu. Aquests danys han afectat la integritat de l'espai expositiu a més d'altres dependències privatives. Per tal de garantir la seguretat dels seus usuaris, l'equipament museístic es veu obligat a tancar les portes al públic fins que la visita sigui plenament segura. Des del Museu i l'Ajuntament s'està treballant per tal que aquest període de tancament sigui el més breu possible.

Disculpeu les molèsties que això us pugui ocasionar.

 

×

Fàbrica de la Terracotta

L’espai físic on s’ubica l’actual seu del Terracotta Museu de la Bisbal ha estat, des de fa molts anys, un lloc dedicat a la fabricació de ceràmica. A principis de segle ja hi trobem instal·lada una terrisseria, denominada l’Àmfora, especialitzada en elaborar ceràmica per a ús domèstic.

L’any 1922, Salvador Fuster adquireix un solar de 5.467 m2 situat en el carrer indústria núm. 8 per a construir-hi una fàbrica dedicada a l’elaboració de ceràmica de revestiment. Ben aviat, l’èxit de la nova indústria esperonarà a ampliar-ne l’espai; l’any 1926, Fuster compra un solar contigu per a magatzem i embalatge, en el qual ja existia una edificació utilitzada anteriorment per “Nicolau i CIA”, també dedicada a la fabricació de ceràmica aplicada a la construcció. L’any 1928 es constitueix la Societat Terracotta-Fuster SA (amb l’arquitecte Pelayo Martínez com a un dels principals accionistes) per continuar amb la mateixa activitat però ara amb una orientació molt més industrial.

Fàbrica de Terracotta
Fàbrica de Terracotta
Fàbrica de Terracotta
Fàbrica de Terracotta
Fàbrica de Terracotta
Fàbrica de Terracotta
Fàbrica de Terracotta
Fàbrica de Terracotta

L’evolució arquitectònica de la fàbrica, que abraça des de l’edificació del nucli primitiu (abans de 1922) fins a la consolidació de la planta actual de l’edifici, passa per successives ampliacions i reestructuracions, fins a arribar a la darrera del 1970. Aquesta indústria, amb alts i baixos, amb moments molt reeixits i amb moments de decaïment, prosseguí amb la producció fins a l’any 1984, quan suspengué definitivament la seva activitat. L’any 1987 fou adquirida per l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà per tal d’instal·lar-hi el Museu.