El Terracotta Museu presenta la primera retrospectiva de l’obra en ceràmica de Santi Moix: «En ombres silents i entre somnis»

Aquest diumenge, 5 de juliol, a les 12, el Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà presenta «En ombres silents i entre somnis», una exposició que reuneix per primera vegada un ampli conjunt de peces de l’obra ceràmica de Santi Moix: més de setanta peces creades durant més de tres dècades en estreta col·laboració amb els ceramistes bisbalencs.

Santi Moix viu a Nova York des de 1986 i ha desenvolupat una important trajectòria internacional amb exposicions a Barcelona, Nova York, Shanghai, Tòquio, Ravenna o Estocolm, entre altres ciutats. El 2002 va rebre una beca de la John Simon Guggenheim Memorial Foundation. Entre els seus projectes més destacats hi ha intervencions al Brooklyn Museum, un mural per a Prada al Soho de Nova York i els frescos de l’església de Sant Víctor de Seurí, al Pallars Sobirà.

Tot i que la disciplina principal de Santi Moix és la pintura, cal destacar que es tracta d’un artista versàtil, amb una trajectòria marcada per l'exploració constant de llenguatges i materials. Al llarg de la seva carrera ha desenvolupat projectes que inclouen pintura, dibuix, escultura, ceràmica, cautxú i intervencions en l'espai públic. Aquesta transversalitat ha esdevingut una de les característiques distintives de la seva obra.

«En ombres silents i entre somnis» posa de manifest la relació de Santi Moix amb la Bisbal d’Empordà, que es va iniciar el 1993, quan Moix va començar a treballar la ceràmica amb Joan Raventós. Allò que havia de ser una experiència puntual es va convertir en una investigació artística continuada que ha acabat configurant una de les trajectòries més personals i originals de la ceràmica catalana contemporània.

Les formes orgàniques, els éssers híbrids, els paisatges imaginaris i l’exuberància cromàtica que caracteritzen la pintura de Santi Moix troben en l’argila una nova dimensió escultòrica, amb volums i textures. La ceràmica esdevé un espai central d’experimentació plàstica que integra la iconografia característica de l’artista.

La Bisbal, territori de creació contemporània

Amb aquesta exposició es reivindica també el paper de la Bisbal d’Empordà com un centre de creació contemporània vinculat a la ceràmica. Més enllà del seu llegat històric lligat a l’artesania i la indústria ceràmica, la ciutat és un espai de trobada entre artistes i artesans, on el coneixement tècnic i l’experimentació generen noves formes d’expressió artística.

En aquest context, la col·laboració d’en Santi Moix amb Joan Raventós ha estat fonamental, però també amb altres ceramistes com Didi Heras, Josep Matés, David Rosell i Anna Ballesté, exemplificant una manera de treballar basada en l’intercanvi entre professionals i disciplines. Lluny d’una relació entre artista i executor, aquestes col·laboracions han permès explorar noves possibilitats expressives de la ceràmica, des de la cocció reductora de la ceràmica negra fins a les grans escultures de gres i porcellana.

Una exposició retrospectiva excepcional

«En ombres silents i entre somnis» s’estructura en dos grans àmbits. El primer està dedicat a la ceràmica negra realitzada amb la col·laboració dels terrissers Didi Heras i Josep Matés. Es tracta d’escultures que reinterpreten i magnifiquen les formes tradicionals a través de l’imaginari visual de l’artista.

El segon àmbit presenta el treball realitzat, principalment, amb Joan Raventós, figura fonamental en el procés d’immersió de Moix en la ceràmica. Una relació de més de trenta anys que inclou escultures de gres, murals, rajoles i peces de porcellana on el color de les pintures de Santi Moix adquireixen tres dimensions.

Aquí, les escultures de gres evoquen universos orgànics i imaginaris, amb formes que suggereixen creixements naturals o presències híbrides. La porcellana, permet a Moix desplegar composicions complexes i vibrants que funcionen com autèntics paisatges tridimensionals. Entre les obres més destacades sobresurt la gran flor de porcellana instal·lada permanentment a l’església de Sant Víctor de Seurí (2018), duta a terme al taller de Raventós amb la col·laboració dels ceramistes David Rosell i Anna Ballesté, i que en aquesta exposició es veurà representada amb un àmbit específic amb dues maquetes de porcellana de menor format.

Per acollir aquesta exposició, el Terracotta Museu ampliarà excepcionalment la Sala d’Exposicions Temporals incorporant l’espai adjacent on es troba el tren de galetera i la sala “El Forn”. Amb això es permetrà mostrar adequadament les obres de gran format i oferir una àmplia lectura retrospectiva de la producció ceràmica de Santi Moix a la Bisbal, una producció artística que fins ara no s’havia presentat d’una manera tan completa.

Aquesta mostra constitueix una oportunitat única per descobrir un vessant menys conegut, però essencial de l’obra de Santi Moix i, alhora, per entendre com la tradició ceràmica de la Bisbal és una plataforma activa per a la creació artística contemporània.