Claudi Casanovas. Pedrets & All shall be well

Exposició virtual

 

 

 

Claudi Casanovas

Claudi Casanovas i Sarsanedas neix el 1956 a Barcelona, és net de l'escultor Enric Casanovas i del lacador Ramon Sarsanedas. Al 1959 la seva família es trasllada a Olot.  S'inicia a la ceràmica en el taller del caputxí Marià Oliveras i en l'Escola Municipal de Belles Arts d'Olot. Continua la formació en els tallers de Joan Carrillo i el de Jaume Toldrà i Kim Montsalvatge. El 1976 participa en la creació de la Cooperativa Coure, a Olot, grup que organitzà, entre altres activitats “Estiu Japó 86”. Des d’aleshores, amb l'ajuda inicial d'una beca de la Generalitat, manté una relació professional amb el ceramista japonès Rioji Koie. El 1988 fa la primera exposició a la Galerie Besson de Londres, activitat que és perllongarà de forma biennal fins al 2011. El 1992 obté el Gran Premi del Concurs Internacional de Ceràmica de Mino (Japó), el més prestigiós guardó que pot obtenir un ceramista. El 2004 realitza per encàrrec de l'Ajuntament d'Olot, el Monument "Als Vençuts". Memorial a les víctimes del franquisme. El 2012, exposa a la Fundació Valvi de Girona, "La Calma" una sèrie de grans aiguaforts. Té peces en col·leccions de nombrosos museus d’art de tot el món, entre els quals l’Hermitage Museum de Sant Petersburg o el Victoria & Albert Museum de Londres, entre molts d’altres, i ha exposat la seva obra a nivell internacional en les galeries i museus de més prestigi.

Currículum artístic (pdf).

 

Jardí de la Lluna Plena

Tenir al davant les ceràmiques de Claudi Casanovas no és un fet gaire habitual, i menys quan són de les dimensions del Jardí de la Lluna plena: unes peces de grans proporcions, que estimen poc de moure’s i que tendeixen a sedimentar com un despreniment geològic allà on es posen. Claudi Casanovas les té a l’eixida de casa seva, a Riudaura, on formen veritablement un jardí de cossos vivents que, com li agrada de dir, “fan possibles les carícies”. Pel Nadal de fa dos anys, em va fer arribar la fotografia d’una d’aquestes Llunes fosques, parant el sol a l’era, i s’hi distingia clarament la cua d’una sargantana d’un verd fluorescent serpentejant entre dos orificis. Les seves ceràmiques havien trobat al capdavall l’inquilí perfecte, un que en coneixia cada una de les vies d’escapatòria que ofereixen fins i tot quan adopten formes tan plenes i dures, però també l’hospitalitat inaudita amb què es deixen habitar, perquè són fetes per a la intempèrie, per sotmetre’s a la calor i al fred, per suportar-ho tot, fins i tot la soledat.

El Jardí de la Lluna plena el formen una vintena de peces de gran format -però no tant per perdre una mesura propícia al tacte- que al·ludeixen al cicle de les fases lunars. És una composició que sorgeix de manera natural de treballs seus anteriors que van culminar amb les Callades i les Pomones, amb aquella seva plenitud palpitant, i de dues actituds complementàries a l’hora d’atacar-ne la superfície: per mitjà d’una pacient labor d’anar polint fins a treure’n una lluïssor setinada, com en la sèrie de la Lluna nova, o, al contrari, forçant l’accident per obtenir la mena de crosta porosa i més aviat tosca que preval a les peces del Quart creixent. La seva densitat totèmica i reflexiva ja invitava a posar-les de costat, perquè es fessin companyia, però el precedent més clar seria el jardí imaginari amb el qual, a la manera dels jardinets de saló que havien concebut Artigas, Dufy i Rubió i Tudurí el 1927 (unes maquetes en miniatura de vergers deliciosos), ja va plantejar el 2013 una reunió de peces que s’energitzaven entre elles, com una platja de còdols.

A l’exposició del Terracotta n’arriben una desena, d’aquestes Llunes de jardí que evoquen la negritud de les verges trobades (“nigra sum, sed formosa”), un negre de basalt, dur com un crani pensant, d’una brillantor secreta que les emparenta amb les pedres màgiques. Les esquerdes i cavitats per les quals respiren, perquè són formes engendrades pel foc, els infon aquest tacte suau i alhora brutal que remet a un origen mitològic, com el que Roger Caillois presumia per al quars, el jaspi, l’àgata o l’obsidiana, de la qual afirmava que assolia una tal transparència, que se’n feien miralls, encara que “més que la imatge dels éssers i de les coses, en reflecteixen l’ombra”. Claudi Casanovas també es propens a parar l’orella a la pedra, de la mateixa manera que diuen que Miró escoltava els arbres. Les seves peces contenen, de fet, a través de l’erosió i el relleu, de les empremtes fòssils de pura matèria, un llenguatge xifrat sobre la nit, el pas del temps, la fragilitat, i l’endurança.

Eva Vàzquez

 

Pedrets


El juny està a les acaballes, els dies s’allargassen.
Al capvespre els camps dallats flairen calents d’herba i de collita.
Passats la plaça de l’església i el pontet de la riera, enfilem pista amunt.
A poc a poc ens acostumem, tot fent passes més i més curtes,
a la creixent negror que ens encercla...

Davant per davant, a l’altra riba, se’ns apareixen Les Pedres Dretes.
Algunes s’agrupen de tres en tres, d’altres queden aïllades.
No s’hi veu la mà de l’home i no obstant sembla ordenat.
Ben a prop, a l’inici, dues parelles: Orbes i Gotes.
Segueixen les dues gravades: Pedret. La solitària: la Verge.
Les dues blanques corbes i grans: Coral·lines.
La tríada més centrada: les Tosses...

La clariana és un claustre; l’alzina, un absis; la Lluna, un rosetó.
El dins és el fora. El centre és el reflex. La Llum, el Negre.
Els alats obren ulls a les mans, als braços, als peus, a les cames.
Al cel, s’obre completa la Lluna en el seu ple...

El juny està a les acaballes, els dies s’allargassen.


Fragments de la introducció del llibre
Claudi Casanovas Ceràmiques 1975-2015



 

All shall be well...

Aquesta sèrie es va exposar per primer cop en aquesta mostra del Terracotta Museu. L'obra completa són noranta peces blanques de porcellana que estan obertes per una cara mostrant el buit intern. Porten per títol una de les cites més celebres de l'escriptora anglesa Juliana de Norwich, All shall be well, and all shall be well, and all manner of thing shall be well (Tot anirà bé, i tot anirà bé, i totes les coses aniran bé).


Tot temple té el seu càntic, callat.
Noranta vegades nou
ininterromput en la repetició, infinit en la variació.

Juliana, Juliana, Juliana
mories per reviure
i dir-nos-ho, dur-nos-ho.

All shall be well, All shall be wel, All shall be well.
Tot, Tot, Tot
Tot acaba bé.

Qui es creu complert, que es vegi buit i obert.
Qui es creu únic, que es vegi ferit com tots.
Qui es creu viu, que es vegi buit, blanc, callat i mort.

Buit, blanc, callat,
fràgil com tots, com totes, com Tot.
Tot temple té el seu càntic, callat.


Claudi Casanovas
Riudaura. Juny de 2019

 

Als vençuts

El 2003 la Comissió de Cultura de l'Ajuntament d'Olot va invitar a Claudi Casanovas a participar en un concurs per aixecar un monument en memòria als republicans morts durant la Guerra Civil. Un cop escollit el seu projecte, el 2004 es va començar a bastir la peça “Als vençuts” en el taller que l'artista té a Riudaura. Aquesta magna obre fou inaugurada al 2006 a la banda de l'antiga estació que és a tocar del pont de Sant Roc, al Camí de la Teuleria. En l'exposició s'hi van aplegar una selecció de fotografies que mostren el procés de creació, cocció i instal·lació de la peça.

 

Exposició

 

 

Catàleg

La publicació sobre l'exposició de Claudi Casanovas és el cinquè volum de la col·lecció Catàlegs del Terracotta Museu. Es tracta d'una línia editorial pensada per a acompanyar i completar les mostres temporals de llarga durada instal·lades a la Sala d’Exposicions Temporals.

Al igual que la resta de volums Pedrets & All shall be well permet acompanyar l’exposició amb escrits explicatius i la reproducció de les peces exhibides. També es mostren altres aspectes menys coneguts, i no per això menys importants, del procés que envolta la creació d’una exposició i que sovint es deixen de banda, com ara el propi muntatge de la mostra, la instal·lació final, o la inauguració.

 

Crèdits

Producció i organització: Terracotta Museu de Ceràmica
Coordinació: Xavier Rocas
Textos: Eva Vázquez
Fotografies: Jordi Geli, Cece i Terracotta Museu
Imatges d'arxiu: Video Sistema / Cece
Disseny gràfic exposició: Glam, Comunicació i Disseny
Disseny catàleg: Pere Álvaro

Agraïments

L’artista i el Terracotta Museu de Ceràmica volen expressar el seu agraïment a tots els professionals que amb el seu bon fer han procurat pel muntatge de la mostra: Fusteria el Passeig, Dafan Pintors, l’Aula Espai d’estudis, Simbiosi retolació, Palahí Serveis gràfics, Fec so & llum, Gràfiques Trema; i a la Brigada Municipal de la Bisbal d’Empordà pel seu ajut incondicional.

 

Recull de premsa

  • Exposición de Claudi Casanovas. Infoceràmica, 24/06/2019 (enllaç).
  • “Pedrets & All shall be well” de Claudi Casanovas, la nova exposició del Terracotta Museu. Revista del Baix Empordà, 04/07/2019 (enllaç).
  • La terra i el foc creatius. El Punt Avui, 06/07/2019 (enllaç).
  • El Terracotta Museu de la Bisbal mostra ‘Jardí de la Lluna plena’, de Claudi Casanovas. Diari de Girona, 07/07/2019 (enllaç).
  • Claudi Casanovas exposa 'Pedrets and All Shall Be Well' al Terracotta Museu. TV Costa Brava, 09/07/2019 (enllaç).
  • C. Casanovas: “Pedrets & All shall be well”. Revista Bonart nº 187
Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més informació
ACCEPTAR