Maria Bofill. In memoriam

Maria Bofill i Francí
Ceramista
(1937 - 2021)

Quan jutgem un creador sovint oblidem que allò que ens aporta no només són les seves realitzacions materials, la seva obra artística, sinó també la seva empremta, el seu mestratge. Aquest és, justament, el cas de la Maria Bofill, sens dubte, una figura transcendent en la història de la ceràmica catalana contemporània (com a creadora però també –i molt important- com a pedagoga); una de les grans de la ceràmica de casa nostra i internacional que avui, malauradament, ens ha deixat.

Enmig del dol per la seva pèrdua, des del Terracotta Museu volem expressar i compartir els sentiments i les emocions que, en aquests moments del comiat – sempre difícils i delicats – ens revela la seva absència. També reconèixer la seva persona i figura, com a la gran artista-ceramista que fou, com a figura de prestigi i de llarga i prolífica trajectòria professional i com a creadora, amb infinitat d’exposicions celebrades arreu i amb obra seva conservada a les institucions museístiques més prestigioses.

Una artista de gran empenta, de forta i complexa personalitat i esperit independent, que es lliurà sempre (en cos i ànima), a una aventura creativa sorgida de la matèria, del domini absolut dels materials, i d’un coneixement tècnic fruit d’anys de treball incansable. La seva expressió artística era la suma de moltes experiències viscudes, amb cada nova peça, Maria Bofill proclamava el seu amor per la ceràmica; el seu art sempre tindrà el poder extraordinari d’ajudar-nos a potenciar la nostra imaginació, a fer-nos apreciar la bellesa intrínseca de la matèria ceràmica i a transmetre’ns la seva essència: obres que recreaven el seu univers personal i on deixava volar la seva imaginació jugant amb els colors d’aquell mar Mediterrani que tant estimava.

Mostrava, a més, una enorme qualitat humana presidida per un caràcter afable, sempre a punt per ajudar i animar les noves generacions de ceramistes. Per a molt membres de la professió no fou solament una mestra, consellera o col·lega: Maria Bofill fou una amiga entranyable en el qual hi veiem el reflexa d’un amor per la professió que es trobava en l’arrel més profunda de la seva dedicació.

Pel Terracotta, haver pogut exposar i gaudir de la seva obra –de l’1 de març fins al 26 de juliol de 2020-, fou tot un luxe. A través d’aquesta mostra el Museu va poder expressar-li el reconeixement que se li devia, com a artista, com a pedagoga, i com a persona, emfatitzant i destacant a través de la seva obra dos aspectes per damunt dels altres: l’actitud constantment ètica que desprèn la seva trajectòria, una ceramista de cap a peus que va saber materialitzar amb el seu treball, i sempre de manera callada i modesta, bona part de les actuacions que han permès el merescut reconeixement que la ceràmica catalana té actualment en àmbit internacional; de l’altra, la seva voluntat de mestratge. Perquè mestra no és estrictament qui ensenya, sinó aquella qui indueix l’entusiasme per aprendre. Qui aprèn sempre, qui comunica amb l’exemple i qui assenyala –però no imposa- el camí que pensa que condueix allà on creu que cal arribar.

Gairebé totes les persones deixen records. N’hi ha que, a més, mereixen ésser recordades. Maria Bofill, amiga, descansa en pau.

Terracotta Museu