Prorrogada fins al 26 de febrer.
Hi ha moments en els quals un artista, endut per la seva espiral creativa, se sent interessat per altres tècniques alienes al seu mitjà habitual d’expressió.
Aquestes incursions esdevenen extremadament interessants perquè ens permeten conèixer noves facetes del potencial creatiu d’un autor que, amb els materials i els elements de representació que li són propis, no poden manifestar-se en tota la seva plenitud.
Aquest fou el cas del pintor Modest Cuixart que, a principis dels anys vuitanta del segle passat, seduït per la màgia del foc i de la terra i pel mestratge del ceramista Carles Sala (fill i hereu d’una nissaga de terrissers bisbalencs), va emprendre un camí de recerca plàstica tot explorant les possibilitats expressives de l’argila cuita.
El conjunt de peces que s’exposen, provinents de la col·lecció particular de Carles Sala, són l’exponent més reeixit del grau de compenetració assolit per tots dos artistes. El treball delicat de la matèria i el tractament magistral de brillants i mats, factors tan característics de l’obra de Carles Sala, es varen conjuminar amb l’immens cabal de fantasia creadora de Modest Cuixart, tantes vegades palès al llarg de la seva dilatada trajectòria pictòrica.
El resultat fou una col·lecció d’unes tres-centes peces diferents, de formes escultòriques fantasioses, curulles de màgia i imaginació, que varen saber agermanar els diferents valors formals amb la diversitat d’elements materials, en una conjunció on el més primigeni, com la terra i l’argila, i el més noble, com els materials preciosos, van trobar un punt d’encontre i de fusió.