Sense distància

La mateixa forma, les mateixes dimensions, les mateixes característiques. Res en mans de l’atzar. El control de la matèria, el control del procés, el control del resultat. Pensar amb les mans. Fent peces utilitàries al torn, el repte és aconseguir la sèrie de peces iguals, la repetició perfecta.

A la peça artística, el repte se supera amb la creació d’un mòdul a motlle, que després, com un full en blanc, em permet evolucionar-lo, distorsionar-lo, canviar-lo, sense respecte, sense temor, sense més límits que la matèria i el domini de la tècnica.

El conjunt d’obres que composa “Sense distància” neix en circumstàncies viscudes per tothom en aquests darrers dos anys. Algunes van patir el confinament durant el seu procés de creació; totes són fruit d'una de les màximes preocupacions d'aquesta situació, la distància. Una distància inexistent, a voltes destructiva, a voltes mínima, tendra, que fa que s’acaronin entre elles. El resultat, noves formes, noves entitats, resultants de la suma d'unitats sense distància de seguretat.