Maria Bofill. Muntanyes, mars i jardins tancats

Exposició virtual

 

 

 

Muntanyes, mars i jardins tancats

Les obres sorgides de l’alè vital i artístic, inesgotable, de Maria Bofill (Barcelona, 1937) no poden ser de ningú més que d’ella; els volums reduïts a expressions mínimes, la senzillesa i fragilitat de les formes, la delicadesa dels materials emprats, tot –ja sigui en forma i concepte, en esperit i en matèria– delata les mans que les han creades.

De Bofill, una de les ceramistes catalanes més reconegudes, se n’ha escrit molt. I ha de ser així per força; per la qualitat i bellesa del seu art; per la renovació que ha suposat d’aquesta disciplina en el nostre país; per la llarga i prolífica trajectòria professional, com a docent i com a creadora, amb infinitat d’exposicions celebrades arreu i amb obra seva conservada a les institucions museístiques més prestigioses.

Muntanyes, mars i jardins tancats presenta un recorregut per aquests últims deu anys d’activitat. No pretén ser ni una retrospectiva, ni un punt i final; és un seguir treballant, un continuar caminant pel camp de la porcellana –material amb el qual sempre se la vincula–, però també pel del gres o el refractari, present des dels orígens. Bofill dóna forma en aquesta exposició a una temàtica omnipresent en la seva producció: la natura. Una natura viva, mutable, com mutable és l’estil de la ceramista, sempre, però, marcat per una dolça austeritat, d’una estètica primitiva.

La ceràmica de Bofill, en paral·lel a la seva vida, ha estat un fluir incessant, amb absoluta llibertat. Tot i que establerta a Barcelona, les estades a l’estranger – Anglaterra, Holanda, Hongria, Japó...– han estat una constant; experiències vitals, d’aprenentatge personal i tècnic, on s’ha amarat de cultures i maneres de fer que, voluntàriament o no, han quedat reflectides en la seva ceràmica.

Però passen els anys i la manera de treballar, d’encarar-se a la matèria, evolucionen. Ni ella és físicament la mateixa que quan va començar, ni el concepte a l’hora d’engendrar una peça pot ser el de cinquanta anys enrere. Així, ha deixat l’omnipresent torn de peu i mecànic dels inicis pel modelatge i, fins i tot, pels motlles. Per què no? La tècnica compta però el més important és, sens dubte, el resultat final.

L’obra de Bofill és fruit d’una experimentació i investigació contínues, d’un anar provant, de troballes inesperades, d’errors. Les seves peces no són fetes en un únic procés, al contrari, segueixen diversos passos fins que no es materialitzen: modelatge, cocció, pintat dels bescuits, esmaltat, engalbat, assemblatge i, molt sovint –ho ha fet sempre–, reciclatge, afegitons vells a cossos nous i viceversa. Li agrada la imperfecció, aquella imperfecció que també es troba a la natura i que l’artista, en ocasions, intenta recrear: vores trencades o petits forats, sovint imperceptibles, amb què grava la superfície d’algunes peces.

Les mans de Bofill modelen reflexions personals, digestions d’idees i lectures, de sentiments, moments de descans físic i psíquic. Les seves creacions són fruit d’uns fenòmens únics i intransferibles que, però, l’artista vol acabar compartint. La transcendència universal en l’art arriba després de l’acte creatiu. Com ella mateixa afirma, el seu art és ceràmica i res més.

Maria Bofill ha dedicat tota la seva vida a la ceràmica. Afirma somrient que no sap fer res més, tot acceptant resignada una realitat que, més que una dissort, és una font de gaudi pels amants d’aquest art. Fer el que fa és una necessitat interna que no sempre té explicació; el seu cos li ho demana. Nosaltres, fidels admiradors, no podem més que pensar: que per molts anys.

Joan Miquel Llodrà Nogueras
Llicenciat en Història de l’Art

 

Maria Bofill

Formada a l’escola Massana, on hi féu de professora des de 1965 fins al seu retir el 2002, Bofill compta amb una llarga trajectòria com a ceramista amb exposicions a tot el món i estades de recerca als principals centres d’investigació de la ceràmica internacionals. Així, ha fet estatges convidada com a professora investigadora a la Hammersmith College of Art and Building (Londres, Anglaterra), Sunderland Polytechnic of Art and Design (Sunderland, Anglaterra), Kyoto City University of Arts (Kyoto, Japó), Universidad Veracruzana de Xalapa (Veracruz, Mèxic), Hartwich College d’Oneonta (Nova York, EUA), Triennale de la Porcelaine (Nyon, Suïssa), Universitat de Haifa (Israel), European Ceramics Work Centre (Hertogenbosch, Holanda), Atelier de Céramique Artistique Méditerranéenne (Hammamet, Tunis) i Simpòsium Internacional de Ceràmica de Siklos (Hongria), entre d’altres. Ha estat premiada en diversos certàmens i la seva obra forma part de prestigioses col·leccions d’art.

Per conèixer més de l’artista: www.mariabofill.com

 

 

Copes

 

 

Capitells

 

Paisatges

 

Columnes

 

 

Exposició

 

 

Catàleg

La publicació dedicada a l'exposició temporal "Muntanyes, mars i jardins tancats" és el setè volum de la col·lecció Catàlegs del Terracotta Museu. Es tracta d'una línia editorial pensada per a acompanyar i completar les mostres temporals de llarga durada instal·lades a la Sala d’Exposicions Temporals.

Cada volum és una publicació versàtil i en principi modesta –però en absolut renyida amb la cerca de l’excel·lència- que permet, a més d’acompanyar l’exposició de referència amb un escrit explicatiu i una relació i reproducció de les peces exhibides, mostrar altres aspectes menys coneguts, i no per això menys importants, del procés que envolta la creació d’una exposició i que sovint es deixen de banda, com ara el propi muntatge de la mostra, la instal·lació final, o la mateixa inauguració.

 

Crèdits

Organització i producció: Terracotta Museu de Ceràmica de la Bisbal
Comissariat: Xavier Rocas
Textos: Joan Miquel Llodrà i Terracotta Museu de Ceràmica
Fotografies: Jordi Geli
Disseny gràfic exposició: Glam, Comunicació i Disseny
Disseny catàleg: Pere Álvaro

Agraïments

Terracotta Museu de Ceràmica i l'artista volen expressar el seu agraïment a tots els proveïdors professionals que amb el seu bon fer han procurat pel muntatge de la mostra: Fusteria el Passeig, Dafan Pintors, l'Aula Espai d'Estudis, Simbiosi retolació, Palahí Serveis Gràfics, Fec so & llum, Gràfiques Trema; i a la Brigada Municipal de la Bisbal d'Empordà pel seu ajut incondicional.

 

Recull de premsa

  • Muntanyes, mars i jardins tancats de Maria Bofill al Terracotta Museu. Bonart, 28/02/2020 (enllaç).
  • El paisatge de Maria Bofill. El Punt Avui, 29/02/2020 (enllaç).
  • El Terracotta inaugura l'exposició «Muntanyes, mars i jardins tancats». Diari de Girona, 01/03/2020 (enllaç).
  • El Terracotta acull la ceràmica pura de Maria Bofill a 'Muntanyes, mars i jardins tancats'. TV Costa Brava, 05/03/2020 (enllaç).
  • Exposición de Maria Bofill. Infocerámica, 06/03/2020 (enllaç).
  • Maria Bofill, muntanyes, mars i jardins. Revista Bonart nº189 (febrer, març i abril 2020).
Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més informació
ACCEPTAR