Madola. Vestigis

Exposició virtual

 

 

 

 

Vestigis

Records d’allò sentit. Memòria del que una vegada fou. Restes d’una experiència. Vestigis, una quinzena de peces ceràmiques a través de les quals,  cinquanta anys després de laseva primera exposició —l’any 1966, a l’Ateneu Barcelonès—, Madola (Maria Àngels Domingo Laplana, Barcelona, 1944) continua reflexionant sobre allò que l’envolta —sobre l’existència quotidiana, personal i aliena—, i donant forma, amb la força d’unes mans que deixen empremta, al que viu i percep, per fora i per dins. Un compendi dels últims deu anys de l’artista, l’obra de factura més recent encara que hereva d’una llarga trajectòria, una visió íntima sobre el món per part d’una dona apassionada, forta, de caràcter. Quinze obres en les quals volums, matèries, textures i colors conformen i defineixen un dels universos més particulars de l’art català contemporani.

Ceràmica? Escultura? Arquitectura? Disseny? Tant se val l’etiqueta que vulguem atorgar a la vasta producció de Madola. Materialitzat en gres refractari o vessat amb colors sobre la superfície rugosa d’un paper –en la idea inicial–, el seu art no és res més que pura comunicació, no és més que expressar als quatre vents un missatge ple de símbols i signes que, sorgit de la terra, l’aigua i el foc, acaba fent de la vista i el tacte un únic sentit. Heus ací la necessitat de qualsevol artista compromès amb el seu temps, ideològic i anímic: transformar en matèria, donar cos, després d’un llarg procés reflexiu, a l’esperit, la paraula i la vivència.

Davant la ceràmica de Madola –trencadora, contundent, eixuta, sòbria, corpòria, lluny dels estereotips– ningú queda indiferent i menys encara en aquesta ocasió. L’espai expositiu, l’antiga factoria de revestiments ceràmics –encertadament reconvertida en museu– implementa el sentit de les obres que aixopluga: cossos monolítics, totèmics, en forma d’altars, de vasos litúrgics, d’esteles, de piques, de ruïnes arquitectòniques, evocacions –vestigis– d’uns altres mons... Madola fa d’aquest entorn industrial, del contacte directe de la peça amb el paviment –sense peanyes, sense obstacles–, dels murs de maons, de les bigues de ferro, dels espais diàfans, un element més de la seva creació, i ho fa sense trencaments, sense xocs visuals estridents, fet tan habitual a les seves instal·lacions. Com nosaltres, éssers humans, el seu art és, i només és, en relació a la realitat de la qual surt i en la qual s’amara.

A Vestigis, amb l’energia, la vitalitat i la creativitat que la caracteritza, Madola estableix un diàleg serè, pausat, entre un passat mil·lenari, d’antigues civilitzacions —la tradició tant artesana com artística que l’ha precedit i que tan present té sempre— i la modernitat, aquella ànsia d’investigar, d’experimentar, de descobrir nous llenguatges, d’obrir nous camins. Dues maneres, dos conceptes ben oposats, d’encarar- se amb la mateixa matèria primera, però amb una cosa en comú: l’home, l’únic destinatari d’uns objectes útils a la pràctica —l’origen— i necessaris ara a l’esperit —l’essència.

Vestigis, de Madola, el testimoni d’un temps present a partir d’un de passat; el desig d’un nou món —el nostre—, que l’artista somia millor, més just i lliure.

Joan Miquel Llodrà Nogueras
Historiador de l'Art

 

Madola

Madola neix a Barcelona. Cursa estudis de ceràmica a l’Escola Massana, és llicenciada en Escultura i doctora per la Facultat de Belles Arts de Barcelona. Ha fet exposicions individuals i col·lectives des de l’any 1966 a diferents llocs d’Espanya i de l’estranger. Té obres en diverses col·leccions, així com en museus nacionals i internacionals.

Ha obtingut nombrosos premis. És membre de l’Acadèmia Internacional de la Ceràmica, del World-Craft Council de la UNESCO i de la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona. És invitada per diferents institucions públiques i privades a impartir seminaris i conferències sobre ceràmica de gran format.

Des de 1988 treballa obres de gran format per a espais urbans. A Barcelona “Castella” 1992; a Manchester “Mediterrània” 1995; al Morell “La mà com a eina” 1999; a la N-340 a Sta. Maria de Cervelló “Art i Natura” 2004; a Icheon Park Corea “Memory Catalonia-Corea” 2006; a la carretera d'enllaç a Premià de Dalt “Rotonda Blava” 2007; al Museu del Disseny “Orgànic” 2013; al Cementiri d'Arenys de Mar “Donar forma a la paraula” 2013; i d'altres obres en espais públics i privats.

Simultàniament a la seva obra en ceràmica, treballa sobre vidre i paper i crea obra gràfica des de 1980.

Madola-Espriu 2013 “Donar forma a la paraula”

Realitzat per Oriol Albaigés Blasi

 

Obra de gran format

 

 

 

Obra pictòrica

 

Instal·lació: Ostatges polítics

Els últims mesos de l'any 2017 Catalunya, el nostre país, ha sofert tota classe d'assetjaments, menyspreus i negacions; i, finalment, repressió policial. Aquesta és la situació que permet que quatre líders independentistes estiguin en presó preventiva com a càstig i escarment per uns delictes que els atribueixen però que no van existir, ja que ells van mantenir una actitud personal sense violència i van seguir sempre la via pacífica i el diàleg.

Escoltant, llegint i mirant durant tot aquest temps, la meva indignació va anar pujant de to, i he volgut fer visible la protesta sobre el paper. És així com van sortir aquests dibuixos, formes de caps als quals la Montse Asens ha donat la paraula.

Com un ideari sobre els dies passats en boca d'aquests personatges, han anat aflorant sentiments, pensaments, realitats. Així m'agradaria comunicar-ho al lector i, alhora, donar als presos tot el nostre suport.

Introducció de Madola a la publicació Ostatges polítics (pdf).

 

Exposició

 

 

Catàleg

La publicació dedicada a l'exposició temporal "Madola. Vestigis" és el segon volum de la col·lecció Catàlegs del Terracotta Museu. Es tracta d'una línia editorial pensada per a acompanyar i completar les mostres temporals de llarga durada instal·lades a la Sala d’Exposicions Temporals.

Cada volum és una publicació versàtil i en principi modesta –però en absolut renyida amb la cerca de l’excel·lència- que permet, a més d’acompanyar l’exposició de referència amb un escrit explicatiu i una relació i reproducció de les peces exhibides, mostrar altres aspectes menys coneguts, i no per això menys importants, del procés que envolta la creació d’una exposició i que sovint es deixen de banda, com ara el propi muntatge de la mostra, la instal·lació final, o la mateixa inauguració.

 

Crèdits

Producció i organització: Terracotta Museu de Ceràmica
Coordinació: Xavier Rocas
Textos: Joan Miquel Llodrà
Fotografies taller de l’artista i obra: Jordi Geli
Fotografies exposició i muntatge: Terracotta Museu
Disseny gràfic exposició: Glam, Comunicació i Disseny
Disseny catàleg: Pere Álvaro

Agraïments

L’artista i el Terracotta Museu de Ceràmica volen expressar el seu agraïment a les persones i professionals que han ajudat a fer possible aquesta mostra i, de manera especial, a David Moliner M. i a Joan Miquel Llodrà. També, i singularment, es vol agrair a tots aquells amics i amigues que al llarg dels anys, han acompanyat l’artista en la consecució i desenvolupament de la seva obra.

 

Recull de premsa

  • «Madola. Vestigis», una exposició amb homenatge als presos. Diari de Girona, 31/07/2018 (enllaç).
  • Exposición de Madola. Infocerámica, 25/07/2018 (enllaç).
  • El Terracotta exhibeix una quinzena d'obres de la ceramista Madola. Diari de Girona, 04/08/2019 (enllaç).
  • Els «Vestigis» de Madola al Terracotta Museu. Ràdio Capital, 04/08/2018 (enllaç).
  • Inauguració de "Madola. Vestigis" al Terracotta Museu. Bonart, 05/08/2018 (enllaç).
  • L'obra més recent de Madola s'exposa al Terracotta Museu de la Bisbal. Baix Empordà Digital nº 58.
  • S'edita el segon volum dels "Catàlegs del Terracotta Museu", dedicat a Madola. Bonart, 17/09/2018 (enllaç).

 

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més informació
ACCEPTAR