Javier Balmaseda. La ruta migratòria. Una singularitat paisatgística.

Exposició virtual

 

 

 

Balmaseda. Migracions humanes i estètica de la realitat

A aquest món nostre hi ha determinats éssers humans que tenen una percepció molt personalitzada del que se’ls mostra davant dels ulls. Aquesta actitud l'assenyalem com la de l’homo aistheticos —els que prioritzen la realitat des del vessant formal de les realitats tot sentint-la com seva, personal i amb necessitat immediata de traduir-la en formes autònomes creades—. Aquests estrafolaris existencials els designem com els artistes i el resultat visual, tàctil i sonor són les obres d’art.

Javier Balmaseda és, efectivament, un d’aquests casos. Com ho és cadascun dels humans, Balmaseda és producte i fill de la seva circumstància tant familiar o social com geogràfica i política. Nat a la costa caribenya de Cuba (Cienfuegos, 1971), la seva sensibilitat i l’educació i formació conseqüents s’han format al caliu d’una segona generació de cubans producte del castrisme polític: formació plàstica clàssica impregnada d’una pregona inquietud política i social. La conformació definitiva, la digestió, cadascú aporta la seva.

Un altre factor radical i bàsic intervé en la creació de l’obra plàstica de Balmaseda. Ultra els fets socials que l’afecten hi ha uns fets naturals —entre ells els propis del seu indret de naixement— que consisteixen en el flux anual dels crancs que a desenes, centenars, milers penetren al mar provinent de terra endins i que, instintivament impertorbables, travessen qualsevol obstacle que no sigui aquell natural que els impulsa a migrar vers el mar.

La geologia, l’orografia, la biologia, la climàtica, l’edàfica i les exigències familiars i socials, la natura, fan que aquell indret en el qual viu l’artista Balmaseda es converteixi en una reflexió que, pel seu cas, serà la sensible i emocional, i elucubrarà i verificarà en aquells crancs que sorgeixen de la terra i impassibles travessen l’artificialitat de la inerta carretera i baixen vers la riba marina per enfonsar-s’hi. I és des d’aquesta realitat natural entrecreuada per l’obra de l’artifici social que a la sensibilitat estètica de l’artista brota l’obra d’art.

Balmaseda és un ésser viu, sensible, reflexionador i amb una peculiar resposta estètica per temperament i formació per tot el que l’afecta. I una d’aquestes coses que l’afecten és la imatge dels migrants actuals per tota la Mediterrània i gairebé pel món sencer, emprenen des del seu país, des del seu territori, des de la seva història ancestral un èxode de bivac en bivac vers una destinació sense límits ni al temps ni a l’espai humà. Els crancs ho fan per instint biològic, per un finalisme determinat per la natura, però aquests humans migrants actuals ho fan forçats per la bestialitat de les guerres d’ambició, de poder, de domini, de rèdits financers. Als migrants actuals només els toca migrar i abandonar-se a l’atzar i ventura del que succeeixi.

Balmaseda, amb el seu pare, caminant o en cotxe travessaven aquella allau de crancs, els aixafaven, els clavaven puntades de peu i en tant que dominador del terrer, amos del territori, pare i fill, avançaven indiferents. Per als migrants d’ara és l’administració política, el macadam, la base dura de la calçada, que esdevé indiferent. Però dins el jove artista, aquella realitat ha anat pouant i s’ha convertit en una escultura: una carretera ben definida i senyalitzada en la qual el macadam són els crancs, ara sentits, experimentats com humans sense orientació, però amb fita: arribar on trobin l’escalf acollidor.

Contemplar aquesta aparent carretera vista de lluny, plena d’humans sofrint la insensibilitat de l’observador indiferent, només és possible fer-ho des de la serenor de l’obra d’art. Qualsevol altra visió seria dramàtica. Després, potser —depèn del receptor—, hom pot clamar la ira de la injustícia o la pau d’un dibuix, d’una pintura, d’uns colors encaixats o d’una escultura monolítica o desenvolupada a l’espai. És per la força de les formes que ens sentim afectats en positiu o en negatiu; n’és un exemple La ruta migratòria. Una singularitat paisatgística, de Javier Balmaseda.

Arnau Puig,
filòsof i crític d'art

 

Realització de les peces

 

Muntatge de la instal·lació

 

Instal·lació 'La ruta migratòria. Una singularitat paisatgistica'


 

 

Catàleg

La publicació dedicada a la instal·lació artística de Javier Balmaseda "La ruta migratòria. Una singularitat paisatgística" forma part de la col·lecció Catàlegs del Terracotta Museu. Es tracta d'una línia editorial pensada per a acompanyar i completar les mostres temporals de llarga durada instal·lades a la Sala d’Exposicions Temporals.

La peça principal d'aquest catàleg és un cartell desplegable de grans dimensions (76 x 56 cm), el qual mostra en la cara principal la instal·lació en tota la seva magnitud i en el revers un recull d’imatges de tot el procés creatiu, des de la concepció de l'obra fins al muntatge final al Terracotta Museu.

El cartell es troba a l’interior d’una carpeta que conté, a més, un text d’Arnau Puig al voltant de l’artista i de la seva instal·lació.

 

 

Crèdits

Organització i producció: Terracotta Museu de Ceràmica de la Bisbal
Coordinació: Xavier Rocas
Textos: Arnau Puig
Fotografies: Yurian Quintanas
Disseny gràfic exposició: Glam, Comunicació i Disseny
Audiovisual: Xavier Pérez
Disseny catàleg: Pere Álvaro

Agraïments

L’artista i el Terracotta Museu de Ceràmica volen expressar el seu agraïment a les institucions i professionals que han fet possible aquesta instal·lació i, de manera especial, al Ministeri de Cultura del Govern d’Andorra pel suport donat al projecte, a l’estudi ceràmic [ba_Ro] pel seu assessorament tècnic, a l’amic Robert Albós per la seva contribució, i a la Fundació Lluís Coromina per la cessió del material gràfic i audiovisual que acompanya el muntatge.

 

Recull de premsa

  • Javier Balmaseda i la seva Ruta Migratòria al Terracotta. Bonart, 13/11/2019 (enllaç).
  • Javier Balmaseda i la seva Ruta migratória. Nova instal·lació artística al Terracotta Museu. Ràdio Capital, 13/11/2018 (enllaç).
  • El Terracotta Museu de la Bisbal ha presentat “La ruta migratòria. Una singularitat paisatgística”, de Javier Balmaseda. Revista Baix Empordà, 25/11/2018 (enllaç).
  • L’art d’'engudronar' amb crancs. Diari Bon Dia, 27/11/2018 (enllaç).
  • Javier Balmaseda inaugura un projecte de ceràmica contemporània a la Bisbal. Televisió d'Andorra, 27/11/2018 (enllaç).
  • Dues activitats pel 18 de gener al Terracotta Museu. Bonart, 15/01/2019 (enllaç).
  • Comença la temporada 2019 al Terracotta Museu de la Bisbal. Ràdio Capital, 17/01/2019 (enllaç).
  • Presenten el tercer volum de la col·lecció 'Catàlegs del Terracotta Museu'. TV Costa Brava. 19,01/2019 (enllaç).