Javier Garcés. Escultures ceràmiques
Exposició virtual
Àmbits de l'exposició
Garcés, la seva poètica, el seu taller
Que el taller de Javier Garcés estigui actualment en una antiga fusteria, encara amb algunes màquines velles, cartells esgrogueïts del Barça i estris que es confonen amb tot allò que necessita un escultor, prestatges amb peces de ceràmica, bastidors esparsos, papers, dibuixos de gran format i colors disseminats arreu, no fa més que assentar la idea que del treball té el nostre artista. Una ètica, una èpica del treball. Del seu treball. Dic això per començar i així ja deixar clar que Garcés és un gran treballador i que coneix el seu ofici com ningú. Ho dic ara i així no caldrà insistir més a dir-ho.
"Una poètica del taller"- em diu Garcés contemplant alguna de les obres que s'exposen al Museu de la Terracotta i que representen banquetes, capses i d'altres objectes habituals d'aquest espai gairebé màgic, sorprenent, delicat, parc, ocultant a penes la seva finíssima lírica. No podria trobar unes paraules més adequades. No pas ell: vull dir jo. Perquè en aquest sintagma hi ha tota una declaració d'intencions que podria ser ja tota una estètica sencera. Si la munió d'inclemències -fortuïtes i no- que ens depara la vida el deixessin, Garcés no sortiria del taller i allà enfrontaria incessantment la realitat amb totes les seves armes d'artista. No ha trigat gaire a sortir la parauleta: la realitat. Quina angoixa parlar de la realitat quan parlem d'una obra artística! Les obres d'art són sempre pura forma i per molt que ens enganyin mai percacen allò real de forma absoluta. Ni falta que fa! Garcés s'hi aproxima com un depredador, l'observa pacient, la volta i envolta i finalment l'assalta, com una manera aparentment simple d'assaltar el cel.
He anomenat la realitat. Ara tocaria anomenar l'objecte, però m'hi nego. Tot i la importància que sé que els objectes tenen per a ell. Els objectes i els rostres, les formes, els arbres, tot allò que és susceptible de ser dibuixat, cisellat i deglutit -si em permeteu la hipèrbole.
Costa molt davant d'una obra que pren la realitat com a referència entendre que una obra d'art només es referencia a si mateixa, per molt que sembli que no és així. Tota obra artística comença i acaba en el seu propi ser i és en ella mateixa que troba el seu valor. No pas en res més. I així hauríem d'encara-nos a aquestes ceràmiques i dibuixos. Intenteu-ho i encara en copsareu millor l'efecte.
La ceràmica, explica Garcés, no permet el control exhaustiu de l'artista sobre l'obra. Hi ha sempre quelcom de fortuït que la conforma i finalitza a despit de la voluntat. Un atzar que tria i detalla una peça, que transforma el fang i el color de tal manera que el foc sempre hi té quelcom a dir.
El detall que transforma una obra, que la finalitza, que la determina. En aquest cas, no del foc, sinó del propi autor. La bellíssima ceràmica policromada d'un pare i una filla estirats, abraçats, pren tot el sentit quan percebem el petit trau al genoll de la nena i la mirada alada d'en Garcés sobre l'escena. Aquell petit xabec a les cames enfila tota la tendresa i defineix l'obra davant de l'espectador. La quotidianitat, passada pel sedàs del seu treball obstinat i minuciós.
Una mirada alada, la que deia que té en Garcés, que surt en fora, pren la realitat i se l'emporta endintre, allà on les coses deixen de ser el que són per transformar-se, desvestir-se i esdevenir substancialitat. Perquè això sí, de les coses sobre les quals en Garcés treballa, en mostra sempre l'essència. Allò balder, abarateix el real. I no, no paga la pena. Ara ja són els colors els qui tracen les línies. I on cop arribats a l'essencialitat què dèiem, sempre ens podem encarar mínimament a allò que conté de simbòlic.
Gerard Prohias
Biografia artística
Javier Garcés Ruiz és nascut a Saragossa el 3 de desembre de 1959 i llicenciat en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, a la Facultat de Belles Arts Sant Jordi, en l’especialitat d’escultura, el 1986.
Des del 1977 ha tingut sempre taller propi i ha fet exposicions regularment, tant de dibuix com de pintura i escultura, col·lectives i individuals, en galeries i sales de Barcelona: Sala Gaspar, Renè Metràs, Galeria Metropolitana, Fundació Vila Casas - Can Framis (catàleg), Galeria Alejandro Sales; de L’Empordà: Galeria KM7 (catàleg), Galeria Cyprus (catàlegs); de Girona: Fundació Valvi (catàleg); de Madrid: Galeria Ángel Romero; i de Londres: Long and Ryle Gallery, entre d’altres.
El 1989 obté una beca de Delfina Studios (Londres) per desenvolupar la seva carrera artística durant el curs 1989-1990. El 2013 guanya el Premi Vila Casas d’escultura.
Currículum artístic (pdf).
Carlets negre
Exposició
Inauguració i activitats
Catàleg
La publicació dedicada a l'exposició temporal "Javier Garcés. Escultures ceràmiques" va donar el tret de sortida a la col·lecció Catàlegs del Terracotta Museu, que actualment ja compta amb un total de sis volums, i en augment. Es tracta d'una línia editorial pensada per a acompanyar i completar les mostres temporals de llarga durada instal·lades a la Sala d’Exposicions Temporals.
Cada volum és una publicació versàtil i en principi modesta –però en absolut renyida amb la cerca de l’excel·lència- que permet, a més d’acompanyar l’exposició de referència amb un escrit explicatiu i una relació i reproducció de les peces exhibides, mostrar altres aspectes menys coneguts, i no per això menys importants, del procés que envolta la creació d’una exposició i que sovint es deixen de banda, com ara el muntatge de la mostra, la instal·lació final, o la inauguració.
Crèdits
Organització: Terracotta Museu de Ceràmica de la Bisbal
Comissariat i documentació: Xavier Rocas
Textos: Gerard Prohias
Fotografies: Jordi Geli
Producció: Terracotta Museu
Disseny gràfic exposició: Glam, Comunicació i Disseny
Audiovisual: Marc Morera
Disseny catàleg: Pere Álvaro
Agraïments
Terracotta Museu de Ceràmica i l’artista volen expressar el seu agraïment a les persones que han fet possible aquesta mostra, des de les que han ajudat en les tasques de recerca i documentació fins als col·leccionistes que han cedit algunes de les peces per a l’ocasió: Carlos Enric, Pilar Garcés, Creu Garcés, José Luis Pascual, Manuel Salcedo i Eva i Josep Santa Creu. També, i de manera molt especial, es vol agrair a tots aquells amics i amigues que al llarg dels anys, han acompanyat l’artista (sempre de manera desinteressada i pacient) en la consecució de la seva obra.
Recull de premsa
- El Terracotta Museu inaugura el 14 d’abril l’exposició “Javier Garcés. Escultures ceràmiques”. Ràdio Capital, 10/04/2018 (enllaç).
- Javier Garcés serà el protagonista de la nova exposició del Terracotta. TV Costa Brava, 12/04/2018 (enllaç).
- Escultures ceràmiques de Javier Garcés al Terracotta Museu. Bonart, 12/04/2018 (enllaç).
- Treure or del fang. El Punt Avui, 14/04/2018 (enllaç).
- El Terracotta Museu acull una antologia ceràmica de Javier Garcés, El Gerió Digital, 15/04/2018 (enllaç).
- La ceràmica de Javier Garcés al Museu Terracotta. TV Costa Brava, 15/04/2018 (enllaç).
- El Terracotta Museu de la Bisbal exhibeix la ceràmica de Javier Garcés. Diari de Girona, 07/05/2018 (enllaç).
- Presentació del catàleg de l'exposició de Javier Garcés al Terracotta Museu. Bonart, 19/06/2018 (enllaç).
