Arquitectura d'una amnèsia

Martine Le Fur

Finalitzat
Del dv. 21.10.22 al dg. 15.01.23

Entrada lliure

Compartir

Aquell dia els coloms s’havien posat com de costum.*

Per les ruïnes, pel camí dels records, vago buida. A banda i banda es troben les relíquies dels moments monumentals que constituïen la vida. Aquí vaig beure cafè mentre t’escrivia. Allà vam refer el món tots junts. D’aquests llocs inoblidables de les nostres trobades no queda res. Així passa amb el món. Amnèsics, repetim inevitablement errors incompresos. Depredadors i bèl·lics trepitgem la història. Els vestigis representen les darreres fites de la memòria. Com un trencaclosques dispers, són el rastre fossilitzat del nostre pas.

A primera hora del matí, la calma va tornar a l’esplanada. Tot està en silenci. Els coloms semblen ser els únics testimonis d’un estrany ritual.*

La memòria és l’arquitecte de l’ànima davant del món exterior. L’objecte mental que n’emana il·lustra la nostra emotivitat al món. Tanmateix, els nostres actes, sovint impermeables, obliden i es transformen. La història és la primera a concedir-se el dret de refondre els esdeveniments i adaptar-los al seu avantatge. Amnèsics de realitats viscudes repetim errors i tragèdies, travessant les fronteres del respecte. Les referències diàfanes donen pas a les ruïnes de la nostra ment.

Martine Le Fur

*Rachel Deghati

Divendres
21
oct
 
 
Finalitzat
Dissabte
22
oct
 
 
Finalitzat
Diumenge
23
oct
 
 
Finalitzat
Dimarts
25
oct
 
 
Finalitzat
Dimecres
26
oct
 
 
Finalitzat