Rajoles de mitgeria

PACTES ENTRE VEÏNS,
escrits sobre una rajola

Ja des dels mateixos orígens de l’urbanisme i fins avui mateix, els propietaris de finques han defensat el dret a la seva propietat a través de la construcció d’elements físics de delimitació, marcant l’àmbit de cada espai dominical mitjançant parets, bé de tanca per limitar i defensar el seu hort, o bé per sostenir edificacions.

A la segona meitat del segle XIX va aparèixer, a Palafrugell i rodalies, el costum de col·locar (en les partions de propietats veïnes i fixada en lloc visible) una rajola que servís per pregonar, de manera pública i permanent, les condicions de mitgeria. En tots els casos, aquestes rajoles (amb una senzilla inscripció textual, sovint datada) enuncien els drets que té sobre una paret mitgera el veí al qual mostren el text i, per tant, clarifiquen situacions que no són evidents per altres senyals o deixen constància dels pactes establerts entre aquests propietaris adjacents: de qui és el sòl que sosté la paret; qui l’ha construït i pagat; quins són els drets de propietat d’ambdós veïns. Aquest fet, que ha estalviat molts plets, controvèrsies i enfrontaments, podem dir que ha estat “l’anti-plet” i ha servit per mantenir la pau veïnal.

Una brillant solució, imaginativa, pràctica i barata que apareix amb força a mitjan segle XIX (i perdura fins a mitjan s. XX) i que es limita geogràficament, si fem cas als llocs on encara es troben rajoles col·locades a lloc, a Palafrugell i entorn més immediat.

Aquesta concreció jurídica plasmada en una rajola m’ha entusiasmat des dels meus inicis com a advocat civilista implantat a Palafrugell, i tinc al propi despatx rajoles amb escrits diversos, algunes de les quals s’exposen avui al Terracotta Museu.

La primera rajola fou un regal de la família Medir del carrer Santa Margarida de Palafrugell, que em va fer la consulta professional per aclarir “què ens passarà ara que els veïns tiraran la paret a terra?”. La resposta per a mi fou molt elemental, només va caldre llegir amb cura el text i veure que fins a l’altura de la rajola la paret tenia el caràcter de tanca i era dels dos veïns, i “si vosaltres voleu carregar (construir-hi al damunt) haureu de pagar-vos la paret, per tant, ells poden enderrocar la seva part i reconstruir el que vulguin”.

Aquesta consulta, passats pocs mesos, em va donar la satisfacció de rebre aquella rajola datada del 1903. Penjada al despatx, ha estat el reclam perquè clients i amics m’hagin aportat les altres rajoles que conformen l’actual col·lecció d’onze peces.

Carles Alsius Juriol, advocat
Palafrugell, juliol de 2019