De Vilà Clara a Vilà-Clara. Família de ceramistes

Àmbits de l'exposició

Josep Vilà Clara

Josep Vilà Clara (Palamós, 5/5/1910-la Bisbal d'Empordà, 27/1/1989) és una figura transcendent en la història moderna de la ceràmica bisbalenca i, per extensió, de tot Catalunya; un dels pioners que va saber fer el pas de la terrissa tradicional a la ceràmica d'autor considerada com a objecte d'art, i el fundador d'una família de ceramistes que amb les seves creacions han sabut donar relleu i qualitat a la ceràmica de casa nostra.

Una personalitat decisiva tant per la influència del seu mestratge —el seu propi fill n'és el millor exemple— com pel seu paper de fundador d'una de les empreses més representatives de la ceràmica bisbalenca contemporània, Vilà Clara Ceramistes, un negoci familiar que, partint de zero, ha anat creixent fins al dia d'avui, i sense que la quantitat hagi anat en detriment de la qualitat.

Espectador i protagonista privilegiat de la transformació que viurà la ceràmica bisbalenca des de mitjan anys quaranta i durant tota la segona meitat del segle XX, Josep Vilà Clara va morir l'any 1989 i el seu llegat és una obra ceràmica extensa i de gran categoria. El seu principal mèrit és, sens dubte, haver estat capaç de convertir-se, sense un coneixement heretat i de manera totalment autodidacta (comptant només amb la seva pròpia creativitat, domini del dibuix i esperit de recerca), en un consumat ceramista, responsable d'introduir en la ceràmica tradicional bisbalenca nous elements de forma i color que aconseguiren un renovament, sempre fidel al passat, d'aquesta terrissa popular tot assolint, amb els seus productes, una excel·lent execució i una categoria artística molt més que notable.

Vilà Clara Ceramistes

Els inicis

Acabada la Guerra Civil i retornat a la Bisbal, en Josep comença a treballar en activitats de caràcter eventual fins que a mitjans dels quaranta s'incorpora a l'obrador de ceràmica del Sr. Farraró, dedicat a la fabricació de peces auxiliars a la construcció (canals, tortugues, teules, canaleres, tubs...). Allà coincidirà amb dos treballadors més, el Sr. Serra i el Sr. Poch, amb els quals establirà una bona amistat i confiança, tanta com per associar-se i assumir amb ells el traspàs del taller un cop Farraró deixa el negoci per jubilació. Podríem dir que aquest és el primer contacte directe que té en Josep Vilà Clara amb la ceràmica.

Val a dir que llavors, quan en Josep inicia la seva aventura com a “artesà ceramista” (tal com a ell li agradava anomenar-se) la ceràmica de la Bisbal es trobava immersa en una situació de crisi i de profunda transformació. Una situació que hauria estat terminal si a principis dels anys cinquanta del segle XX no s'hagués produït el fenomen del turisme. Serà llavors quan alguns obradors bisbalencs reorientaran i adaptaran la seva producció variant els usos i utilitats tradicionals en funció de les exigències estètiques d'aquest nou públic, i transformaran els antics atuells tradicionals en objectes bàsicament decoratius.

L'aventura conjunta amb el Sr. Serra i Poch no va resultar. Acabada la societat en Josep s'instal·la en un terrabastall que li deixa el Sr. Sabater dins la seva fàbrica; les primeres vaixelles i les primeres rajoles decorades per la mà de Vilà Clara sorgiran d'aquest entresòl. Aquests primers treballs ja marquen l'estil al qual es mantindrà fidel al llarg de tota la seva trajectòria, amb les seves reconegudes composicions figuratives inspirades en escenes costumistes de l'Empordà.

La consolidació

L'any 1955, davant l'èxit que assoleixen les seves ceràmiques, Josep Vilà Clara decideix adquirir un immoble en el carrer 6 d'Octubre, on encara ara la família té la botiga. Des de bon principi, comptarà amb la col·laboració del seu fill Josep, llavors adolescent, el qual comença a afermar-se en els seus talents.

El nou taller familiar esdevindrà una bona plataforma per estimular el desenvolupament de la personalitat i talent de Josep Vilà-Clara fill. Amb la seva entrada, es produí en el taller una primera divisió i especialització del treball: el pare tenia cura de totes les qüestions relacionades amb el dibuix i amb la botiga; en canvi, la tasca del fill s'orientà cap a feines més pròpies de l'ofici, com ara pastar el fang, el modelatge a la roda, l’enfornar, el desenfornar... En les feines de peonatge els ajudava el Sr. Poch, bon amic d'en Josep Vilà ja des de l'etapa de Can Farraró.

La bona acollida que tindrà la ceràmica produïda a la casa, especialment pel turisme estranger que començava a freqüentar el nostre litoral i després pels estiuejants (majorment barcelonins) amb segones residències a l'Empordà, provocarà ben aviat la necessitat de contractar més personal per tal de poder atendre la forta demanda i una nova reorganització del taller. Això succeïa l'any 1958.

Els anys seixanta i setanta del segle XX seran uns anys de gran activitat per a Vilà Clara Ceramistes, anys de singularització de la seva ceràmica: és en aquest moment quan comencem a trobar la col·laboració del taller amb artistes o arquitectes de renom i la participació en exposicions col·lectives arreu de l'estat.

Josep Vilà-Clara Garriga

En Josep Vilà-Clara Garriga porta la direcció artística del taller, tot realitzant peces d'autor que li permeteren una gran llibertat creativa i plàstica. A diferència del pare, la seva obra i les seves recerques l'han portat a valer-se menys dels recursos estrictament decoratius i recolzar-se més en la qualitat dels materials. Artista sobri i detallista, pacient, allunyat inicialment de la disciplina de les belles arts i de qualsevol tradició artística, la seva obra sorgeix de la investigació constant i d'un coneixement profund del procés tècnic.

En aquest sentit, Vilà-Clara Garriga tindrà una evolució que el portarà de manera gradual a abandonar el repertori de temes figuratius, esquemàticament realistes (on predominen imatges femenines: caps, cares, tors nus, fets en relleu ocupant tot l'espai, o en plaques en què apareixen combinats amb temes vegetals o amb exercicis purament geomètrics d'una gran perfecció formal i estètica), per a dissenys molt més propers a l'abstracció. Un procés que s'inicia en l'exposició Ceràmica Moderna, realitzada l'any 1975 al mateix Taller-Estudi Vilà Clara, i que ja trobem consolidat el 1977 quan exposa a la Galeria Matisse de Barcelona, on les peces (plaques, plafons, relleus, escultures...) mostren ja la plasticitat que caracteritza la seva ceràmica.

Una plasticitat que aconsegueix innovant textures, estilitzant figures dins d'una fantasia geometritzant i que troba una particular expressió en els relleus i plaques murals els quals s'apropen molt a altres disciplines artístiques, com ara la pintura o l'escultura (com si l'espectador, acostumat als tradicionals camps de la pintura i l'escultura, veiés pintura en els plafons i escultura en els relleus i objectes en tercera dimensió).

De manera paral·lela a la producció de l’exposició, el Museu va editar el catàleg on es dóna a conèixer l’obra ceràmica extensa i de gran categoria de Ceràmiques Vilà Clara i es posa de manifest el paper fonamental del taller en la història de la ceràmica bisbalenca contemporània.

El catàleg també aplega i mostra obra que es troba dispersa en mans particulars, i especialment posa a l’abast de tothom l’important fons Vilà Clara que custodia el Museu, una col·lecció de gran vàlua historicoartística, tant per la seva varietat estilística com tècnica.

Descarregueu-vos el catàleg en pdf.

Crèdits

Producció i organització: Terracotta Museu de Ceràmica de la Bisbal
Comissariat i coordinació: Xavier Rocas Gutiérrez
Suport de coordinació: Adela Piera Goñi
Textos exposició i catàleg: Xavier Rocas Gutiérrez
Fotografies: Joan Vilà-Clara Garriga, Ferran Vilà-Clara Grasiot, Anna Vilà-Clara Aguilar, Antoni Bofill Miquel i Adela Piera Goñi
Audiovisual: Anna Vilà-Clara Aguilar
Assessoria lingüística: Jordi Curbet Hereu
Documentació: Arxiu Comarcal del Baix Empordà, Arxiu Municipal de Palafrugell, Terracotta Museu i Arxiu família Vilà-Clara
Disseny gràfic exposició: Glam, Comunicació i Disseny
Disseny catàleg: Comunicatek Impacte Visual SL

Agraïments

Terracotta Museu expressa el seu agraïment a les persones que han fet possible la mostra, des dels particulars que han prestat imatges o peces, fins a les institucions que han ajudat en les tasques de recerca i documentació (Arxiu del Baix Empordà i Arxiu de Palafrugell). I molt especialment als germans Josep i Joan Vilà-Clara Garriga i, per extensió, a tota la família Vilà-Clara, així com a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, a Maria-José de Alier i Joan Botey, a Carme Banyeras, a “La Caixa” (oficina 31, de la Bisbal), a M. Elena Cuyàs i Eduard M. Solé, a Alfons Duch, a Dolors Farraró i Albert Vancells, a Jordi Frigola, a Miquel Genovat, a M. Josefa Goñi i Ramon Piera, a Enric Grassiot, a Carme Iborra, a Josep Lloberas, a Josep Massaneda, a Montserrat Marlet i Marc Romeu, a Elda Mata i Mariano de Salas, a la Mútua Bisbalenca, a Anna i Nuri Pérez, a Josep Puig, a Emili Puigbert, a Carme Pujol, a Carles Roqué, a Dolors Ros, a Dolors Valls, a M. Dolors Vilà i Enric Rutllan, i a tots els clients i amics que amb la seva fidelitat han fet possible la trajectòria de Vilà-Clara Ceramistes al llarg de gairebé 70 anys.