La sala d'exposicions temporals acull 'La ruta migratòria' de Balmaseda

El Terracotta Museu exposarà per primer cop la instal·lació La ruta migratòria. Una singularitat paisatgística, una obra de l'artista d'origen Cubà amb residència al Principat d'Andorra, Javier Balmaseda (Cuba, 1971).

Balmaseda és un artista polifacètic que també utilitza el dibuix, la pintura i l'escultura com a formes d'expressió artística. Als dotze anys va entrar en el món de l'art a través de l'Escuela Elemental de Artes Plásticas de Cienfuegos, la seva ciutat natal, posteriorment, al 1990, es va graduar a l'Escuela Nacional de Artes Plásticas de l'Havana. Des de llavors la seva obra s'ha pogut veure en exposicions col·lectives d'arreu del món, i en exposicions individuals a l'Havana (Cuba), Denver (USA), Limousin (França), Busan (Corea del Sud), Paris (França) o Xangai (Xina), entre altres llocs. El 2013 fou un dels tres artistes escollits per exposar al Pavelló d'Andorra de la Biennal de Venècia amb l'obra Fixats en la contemporaneïtat. També va participar com a comissari de l'edició del 2017, on es va presentar la celebrada “Murmuris” de la ceramista Eve Ariza.

A la Sala d'exposicions temporals del Terracotta Museu hi trobarem una obra que gaudeix d'alguns dels elements més característics de les seves instal·lacions: l'espectacularitat, es tracta d'una instal·lació de grans dimensions (amb aproximadament 10 metres de llarg i 4 d'amplada); i la universalitat: a l'igual que a la instal·lació que va presentar a la Biennal de Venècia del 2013, el concepte parteix de la seva illa natal però dona una mirada universal i crítica a la societat contemporània.

La instal·lació de Javier Balmaseda reprodueix un fragment de carretera de proporcions reals –a escala 1:1– amb la singularitat que l'asfalt està format per milers de crancs negres amuntegats els uns sobre els altres. Les peces han estat realitzades per l'artista a la Bisbal d'Empordà amb l'assessorament tècnic de professionals locals, concretament dels ceramistes de l'Estudi Ceràmic [ba_Ro] de Vulpellac. Cada animal s'ha modelat un per un d'una forma completament artesana, aquest fet dona com a resultat una multitud de peces úniques que, un cop formen la carretera, passen d'individus a ser una gran massa uniforme. A sobre hi traça les línies pròpies de qualsevol carretera.

El cranc caribeny viu al boscos del Carib però cada primavera emigra cap al mar amb l'objectiu de reproduir-se. Es tracta d'una imatge espectacular, ja què aquests animals emigren per milions fins a la platja: les carreteres de la costa cubana queden cobertes d'una espessa i confusa capa de bestioles negres. Aquesta és la imatge que l'artista veia en primera persona a Cuba i que en aquesta instal·lació utilitza com una metàfora dels actuals èxodes migratoris. No hem d'oblidar que Javier Balmaseda també va emigrar de la seva terra natal. Cada un d'aquests crancs no és res més que una d'aquestes persones, cada una amb una història pròpia, però totes ells mogudes amb el mateix anhel que el crac caribeny: sobreviure.