Esquarterades

Exposició virtual

 

 

 

Introducció

Maïs va realitzar la instal·lació Esquartejada el 2009 pel Museu d’Art Contemporani de Fortaleza i de Sobral, a Brasil. Una obra que neixia de l’horror dels feminicidis de Ciudad Juárez (a Mèxic) i pretenia denunciar (a través de l’art) la violència sistèmica envers les dones, massa sovint ignorada, silenciada i minimitzada. El Grup de Dones de la Bisbal coneix la instal·lació de Maïs i s’hi interessa de seguida. En aquest moment Maïs proposa exposar la seva obra al Terracotta Museu i convertir-la en una exposició col·lectiva que visualitzi la problemàtica de la violència de gènere i on la ceràmica doni una dimensió creativa diferent que ajudi a créixer i a donar força al projecte inicial. Per assolir-ho, el Grup de Dones demana ajut al món ceràmic bisbalenc amb l’objectiu d’establir una xarxa de col·laboració, suport i treball de realització en comú, involucrant, al seu torn, deu artistes ceramistes de casa nostra: Pilar Aldana, Isabel Alcalá, Marta Darder, Núria Efe, Fiona Morrison, Ariadna Raventós, Antònia Roig, Marta Rucabado, Pilar de Torres i Michelle Wilson.

El resultat de tot aquest treball coral: un projecte excepcional amb un colofó no menys esplèndid. Una instal·lació que, essent d’una cruesa esfereïdora té, alhora, una bellesa extraordinària que ens interpel·la i emociona profundament, nascuda de la reflexió i del desig de denunciar una xacra que, lamentablement, ens colpeja a diari. Un contagi de sensibilitats entre artistes que partint d’una inequívoca voluntat de denúncia creen juntes unes intervencions que remouen percepcions, que provoquen, i que ajuden a prendre consciència contra el masclisme i la violència que (massa sovint, encara) s’exerceix sobre la dona en totes les seves formes.

Diferents punts de vista que mostren amb cruesa, però també amb bellesa, l’altre cara de la moneda, aquella que queda amagada, aquella que massa sovint no volem veure i que aquí ens colpeja directament. Una acció reivindicativa en que el Terracotta Museu ha tingut l’honor i la responsabilitat de poder acollir i participar tot manifestant, d’aquesta manera, el compromís de les treballadores i treballadors de l’equipament amb la igualtat i l’erradicació de qualsevol violència masclista.

Grup de Dones de la Bisbal – Terracotta Museu
Gener de 2021

 

 

Trencar tanques de silenci

Si permetem que ens divideixin, tanquem la possibilitat de compartir els silencis que fan mal i ens aïllen. I la vida és un teixit que creix, es visualitza des de la multiplicitat com un espai anònim de confluències i de trànsit continu on tot s’està fent. Aquest projecte, Esquarterades, és un procés expansiu de convivència que surt de les fronteres de la pròpia experiència per créixer en horitzontal i es manifesta com a crida col·lectiva contra la inacció. I ho fa des dels marges, des d’un context de lluita essencial per provocar la revisió crítica de conceptes i situacions que afavoreixen la visibilitat de les injustícies, la destrucció de determinats marcs mentals i les denúncies que cauen en la impunitat més sinistra.

Des d’aquell dia de 2009 en què Maïs, a partir dels feminicidis a Ciutat Juárez (Mèxic), va presentar la seva instal·lació a Brasil, el camí encetat segueix sense cronologies ni territoris, perquè som trànsit, memòria i procés ocult que descobrim quan ens deixem sorprendre, quan fem del propi projecte un mitjancer per transformar i donar veu als altres. Els maniquins coberts de teles vermelles que suggerien mortaldat són rastre i memòria d’un escenari mutant en el qual tot s’està representant sempre de nou, perquè mai no acabem d’escoltar i, segons Gide, hem de repetir perquè ens facin cas. Ara l’escenari ha esdevingut gest de convivència, coneixement i empatia a través de les dones ceramistes que, des del fang i l’aigua, han substituït les tanques de ferro entre els cossos per peces que transformen el pes de les imposicions a les víctimes en un diàleg entre la pressió del dolor i la possible llibertat.

Si els murs són límit, tancament i silenci, aquí ens trobem amb una xarxa de col·laboració que uneix de manera solidària Maïs amb el Grup de Dones de la Bisbal per treballar juntes en una cartografia creativa oberta a les ceramistes i el Terracotta Museu, una proposta que s’afegeix a la crida internacional contra la violència a les dones del 25 de novembre. L’objectiu és la lluita comuna per la igualtat de drets davant el perill i les estratègies del patriarcat quan veuen amenaçat el seu poder; la violència sistemàtica socialment ignorada, silenciada i humiliant; i les morts invisibles per la impunitat dels crims. De què parlem? De límits, tanques, presons, dolors, injustícies, mentides, memòries, cossos, rostres, fragilitats, ferides, tortures, sangs barrejades, pèrdues, assassinats, estats en suspensió... Cada intervenció ens introdueix en una variant que desfà el límit per obrir possibilitats cap a un espai de llibertat perquè, més enllà del que veiem, hi ha la part invisible, la consciència íntima.

Quan entro en l’espai del Museu, amb totes les mesures sanitàries que reclama el moment, ve la sotragada d’una altra pandèmia més forta estesa pel món i vull deixar-me endur per les veus creatives quan s’expressen entre rastres de punys, ulls i ditades en un mur de fang, com ha fet Antònia Roig amb Masegada a garrotades; peces de fang com les de Pilar de Torres que conformen Clivelles al mur, esquerdes vermelles al color blau del patriarcat per penetrar i enderrocar barreres, per intentar sobreviure davant la diferència tonal d’esmalts blaus que, com si fossin cares, ens volen convèncer, amb un contrapunt eteri de canyes de bambú que suggereix la supervivència quan el mur es trenca; mans que obren escletxes al mur, des de dins, per buscar una sortida cap a la llum i el canvi, un Renaixement d’Isabel Alcalá que m’acosta a La porta en el mur i el camí com a trànsit de sortida en el plantejament d’Ariadna Raventós, la cambra pròpia que ens habita, la que ens transforma a mesura que avancem.

Marta Rucabado, a través de Fit a fit miro als ulls de les dones maltractades, posa rostre als cossos anònims tapats sota la roba vermella de Maïs: dolor i expressió amagada entre taques negres que suggereixen la fragilitat de la dona, mentre ferides blanques manifesten ceguesa, mutisme, mort... Més enllà el perfil del crim, del lloc de l’assassinat, el cos real en fang que ha estat tallat a trossos amb un ganivet i construeix el Trencaclosques de Fiona Morrison com a fruit de la indignació davant la desigualtat de la justícia. Amb El cel plora: núvols i llàgrimes, Marta Darder es deixa sorprendre entre connexions, reescriu el mite del fil d’Ariadna, la recerca com a dona i com a persona, a través de peces de porcellana que dibuixen núvols i llàgrimes sobre rastres de pedres plenes de memòria per dins, amb esmalts blaus de Pilar de Torres. Apareix el concepte de flotació sobre la memòria del que ha passat, les gotes i la fragilitat de tots els rastres que reconstruïm com volem, però també els fils com a possibles realitats paral·leles, els nusos que no estan lligats, es fan i es desfan. Pètals i flors de Pilar Aldana obre l’escenari com a rastre subtil d’una acció universal dedicada a totes les dones desaparegudes, mentre Michelle Wilson, amb un Rosari desarrelat, ens permet reflexionar i qüestionar les creences protectores de la religió. A la paret final, aïllat com a contrapunt, trobem La poma de Núria Efe, la casa buida que invoca el mite transgressor d’Eva per provocar una nova realitat. L’exposició es complementa amb un vídeo de Fiona Morrison que ajuda a entendre el món de cada autora i es desdobla cap als espais íntims de creació, el silenci individual d’un procés quan encara no s’ha passat a l’acció de convivència.

L’art i la cultura sacsegen, provoquen canvis. I sinó, per què tantes pors, censures i repressions al llarg dels anys? Si no fos perillós tampoc no seria motiu d’atac o indiferència. Rosa Martínez, a Mujeres de ojos rojos, parlava sobre el “poder revolucionari, de desgast de les estructures establertes” quan la dona lluita per la igualtat en l’escena artística, un poder que s’estén a la transformació social dels patrons de violència a través de l’art. Però les paraules de Solnit són el recordatori de com l’art també ens pot fer fracassar “a l’hora de sentir empatia si ens segresten dins l’Enorme Fortalesa Vella i Avorrida del Gran Jo”.

Glòria Bosch i Mir
Historiadora i investigadora de l’art

 

Esquarterades

Maïs Jorba
Barcelona, 1959
Escultora
www.mais.cat
La meva obra té un ampli contingut social i es fa ressò especialment de la problemàtica del món de la dona, el patiment, la sexualitat, la maternitat. Amb relats íntims plens de sensacions i de significats, és una obra de gran potència expressiva i emmarcada en un serè rigor formal. El meu ésser es despulla de convencionalismes, de falsos o certs pudors i, a través de la creació, faig visible el meu interior. Arribo a un estat d’abstracció que revela els aspectes essencials de vida i mort de cada acte que realitzem.

 

Pètals i flors

Pilar Aldana
Bogotà (Colòmbia), 1963
Viu a Catalunya des del 1985
Escultora i professora
www.aldana-mendez.net
Una acció sense paraules per acompanyar l’esperit de les dones que han patit en soledat.

 

Renaixement

Isabel Alcalá
La Bisbal d’Empordà, 1969
Terrissaire per vocació.
El gerro trencat: les il·lusions truncades. Unes mans obren una escletxa al Mur per sortir de la foscor i anar cap a una nova vida de llum i experiències enriquidores.

 

El cel plora: núvols i llàgrimes

Marta Darder
Barcelona, 1963
PoetArtista
@martadarderlisson
Gota aigües vapor pluges gel llàgrimes força lluita gota poesia vers núvols paraula fangs esmalt aigües gota llibertats.

 

La poma

Núria Efe
Barcelona, 1957
Artista indisciplinària
Eva va transgredir al mossegar la poma del coneixement. Totes podem mossegar la poma per crear una nova realitat.

 

Trencaclosques

Fiona Morrisson
Andorra, 1970
Artista multidisciplinària
www.fionamorrison.com
L’escenari del crim trencat, fins i tot la injustícia es presenta després de la mort, amb sentències injustes un cop maltractades o assassinades.

 

La porta

Ariadna Raventós
Barcelona, 1986
Viu a cavall entre l’Empordà i el Penedès
Artista i músic
www.ariadnaraventos.com
La porta s'obre a l'esperança. A l'altre costat tot és possible: una nova oportunitat, una sorpresa...

 

Masegada a garrotades

Antònia Roig
Arbeca, 1951
Ceramista
Punys, dits, colzes i peus. El maltractador utilitza el propi cos per agredir i matar.

 

Fit a fit miro els ulls de les dones maltractades

Marta Rucabado
Barcelona, 1955
Viu a Monells
Ceramista i directora de lleure.
Hi veig la impotència, la por, el dolor, la mort.

 

Clivelles al mur

Pilar de Torres
Barcelona, 1956
Ceramista i economista.
Clivelles vermelles al Mur del patriarcat, fent palès que la lluita per la igualtat no està exempta de perills i pèrdues.

 

Rosari desarrelat

Michelle Wilson
Sud-àfrica, 1973
Viu a Catalunya des del 2015
Artista i Art-terapeuta
www.michellewilson.xyz
Eliminar la creença màgica que el rosari pot protegir, salvar i redimir és un pas essencial per trencar el cicle de la violència de gènere en els països catòlics.

 

 

Vídeo del procés creatiu de l'exposició
Vídeo de Fiona Morrison
Marta Darder. Vídeos 0:20-0:53/2:33-2:46/9:24-9:34
Júlia Canals. Vídeo 3:08-3:39
Joaquim Massana. Vídeo 3:44-4:40
Mike Duff. Vídeo 07:29-07:53
Àudio: so del vídeo la Marta Darder 2:33-2:39

 

 

Muntatge

 

 

Catàleg

La publicació dedicada a l'exposició temporal "Esquarterades" és el novè volum de la col·lecció Catàlegs del Terracotta Museu. L’autora de les fotografies és la Fiona Morrison –que també ha realitzat l’audiovisual de l’exposició–, i l’autoria del text recau en la historiadora i investigadora de l’art, Glòria Bosch.

Cada volum de la col·lecció és una publicació versàtil i en principi modesta –però en absolut renyida amb la cerca de l’excel·lència- que permet, a més d’acompanyar l’exposició de referència amb un escrit explicatiu i una relació i reproducció de les peces exhibides, mostrar altres aspectes menys coneguts, i no per això menys importants, del procés que envolta la creació d’una exposició i que sovint es deixen de banda, com ara el propi muntatge de la mostra, la instal·lació final, o la mateixa inauguració.

 

Crèdits

Organització i producció: Grup de Dones de la Bisbal i Terracotta Museu de Ceràmica
Curadoria: Maïs Jorba i Marta Darder
Coordinació: Marta Rucabado i Xavier Rocas
Text: Glòria Bosch
Fotografies: Fiona Morrison, artistes i Terracotta Museu
Audiovisual: Fiona Morrison
Disseny gràfic exposició: Glam Comunicació i Disseny
Disseny catàleg: Pere Álvaro
Vídeo de l'obertura: Quim Paredes

Agraïments

El Grup de Dones de la Bisbal i el Terracotta Museu volen expressar el seu agraïment a les artistes, a les institucions i entitats, que amb la seva col·laboració han fet possible aquesta exposició. També agrair a tots els professionals que amb el seu bon fer han procurat pel muntatge de la mostra; i a la Brigada Municipal de la Bisbal d’Empordà pel seu ajut incondicional.

 

Recull de premsa

  • ‘Esquarterades’, de Maïs al Terracotta Museu. Bonart 20/11/2020 (enllaç).
  • «Esquarterades», de Maïs, arriba al Terracotta amb deu dones ceramistes més. Diari de Girona, 22/11/2020 (enllaç).
  • El 25 de novembre s’inaugura l’exposició “Esquarterades” al Terracotta Museu. Revista del Baix Empordà, 23/11/2020 (enllaç).
  • Esquarterades. Associació Ceramistes de Catalunya, 24/11/2020 (enllaç).
  • CONNEXIÓ - L'exposició 'Esquarterades' contra la violència masclista. TV Costa Brava, 25/11/2020 (enllaç).
  • Instalación artística “Esquarterades”. Infocerámica, 25/11/2020 (enllaç).
  • Programació del 25-N, Dia Internacional contra la Violència de Gènere, al Baix Empordà. Ràdio Capital, 25/11/2020 (enllaç).
  • Telenotícies comarques: “Esquarterades”, al Terracotta Museu fins al 8 de març. TV3, 04/12/2020 (enllaç).
  • 'Esquarterades', en un catàleg. Diari Ara. Comarques de Girona, 25/02/2021.
  • El Terracotta Museu exposa 'Esquarterades', instal·lació artística de Maïs, que inclou la intervenció de deu conegudes ceramistes. Revista Bonart nº 193 (febrer, març i abril).
  • “Esquarterades”, el nou catàleg de la col·lecció del Terracotta Museu. sies.tv 25/02/2021 (enllaç).
  • Presentació del catàleg “Esquarterades” al Terracotta Museu. Revista del Baix Empordà, 25/02/2021 (enllaç).
  • La mostra col·lectiva Esquarterades presenta el catàleg al Terracotta Museu. TV Costa Brava, 28/02/2021 (enllaç).