Nova exposició a l'Espai 'El Forn': rajoles de mitgeria

El dimarts 10 de setembre el Terracotta Museu de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà inaugurarà l’exposició temporal “Rajoles de mitgeria. Col·lecció de Carles Alsius”, a l’Espai “El Forn”. Com el seu títol indica, en aquesta exposició es mostraran algunes de les peces que conformen la col·lecció privada de l’advocat Carles Alsius.

Les peces d'aquesta mostra es col·locaven de manera visible a l'exterior de les parets mitgeres entre propietats contigües. Les inscripcions d'aquestes rajoles pregonaven públicament les condicions que tenien els propietaris de la casa veïna respecte a la paret en qüestió, també era habitual que estiguessin datades. Gràcies a elles es clarificaven situacions, drets i usos que no eren evidents. Per exemple es clarificava de qui és el sòl que sosté la paret, qui l'ha construït i pagat o quins són els drets de propietat d'ambdós veïns. Sense dubte aquestes peces han estalviat molts plets, controvèrsies i enfrontaments entre veïns.

Col·locar una rajola de mitgeria era una manera pràctica i econòmica d'evitar malentesos al llarg del temps. Aquesta solució va aparèixer a mitjan segle XIX a la zona de Palafrugell i rodalia, i es va continuar utilitzant fins a gairebé un segle més tard, a mitjan segle XX.

Eren peces quadrades o rectangulars amb inscripcions realitzades amb trepa, pinzell o punxó, solien estar elaborades amb terra vermella, engalba blanca i vernís de galena. Les característiques dels materials han portat a considerar com a llocs més probables de fabricació les rajoleries d’Esclanyà (per a les rajoles sense vernís) i la Bisbal per a aquelles envernissades, en excepció d’algunes realitzades en terrisseries de Palafrugell.

D’aquesta peces encara se’n poden trobar algunes en els seus emplaçaments originals. El creixement del nucli urbà de Palafrugell ha estat un dels factors de la seva ràpida desaparició. En el 1990 es va realitzar un primer inventari on se’n van comptabilitzar 98, un nou recompte del 2006 va posar en evidència que només en quedaven 47. Amb aquesta exposició es vol donar a conèixer una pràctica particular d’un territori molt concret i que, probablement, ben aviat desapareixerà per complet dels seus carrers.

Des de la reobertura del museu un dels antics forns de la fàbrica de la Terracotta ha passat a ser l’espai expositiu més singular de l’equipament. L’Espai “El Forn”, amb unes dimensions reduïdes (uns 15 m²), té una periodicitat semestral, està pensada per a exposar peces ceràmiques molt escollides procedents de col·leccions tant privades com públiques.