FangTEA’t. Autisme i fang

Fundació Mas Casadevall

Finalitzat
Del ds. 07.07.18 al dg. 16.09.18

Espai "La Peixera"

Del 7 de juliol al 16 de setembre de 2018

 

 

Inauguració: Dissabte 7 de juliol a les 19:30h

Compartir

El món de l'Art és un dels grans universos on tots els matisos humans, i ara també transhumans, hi caben. L'Art ha estat des de sempre un ampli territori per encaixar-hi peces que no haurien estat acceptades per altres realitats però per resiliència han acabat dins el nostre imaginari col·lectiu. Aquesta resistència íntima que té el subjecte que treballa i viu amb l'Art ajuda a generar un món transdisciplinari, de debat perpetu, on la paraula normalitat esdevé indiferent; queda lluny, doncs, el substantiu que vol estigmatitzar. I l'Art té una dimensió social que fa de la cultura un valor de primer nivell. Perquè més sovint que menys, l'Art i la Cultura són inclusius, cohesionen la societat i la qüestionen, fan d'ascensor social i, al capdavall, ens defineixen com a persones i com a col·lectivitat. I tot això gràcies a una herència de segles, especialment del darrer segle vint, dura i dramàtica, que ens ha ensenyat que en la diversitat hi apareixen els universals, allò que ens pot definir com a condició humana i que ens uneix -o hauria de fer-ho- com a espècie, malgrat la nostra predisposició a la barbàrie. Com deia Walter Benjamin: “No hi ha cap document de la cultura que no ho sigui al mateix temps de la barbàrie”. La frase no té res a veure amb els avatars històrics de l'holocaust. Té a veure amb això que segueix: cada vegada que s'instal·la un fet de cultura en una societat, n'hi ha una pila que passen inconsiderats, i en això consisteix l'acte de barbàrie. Esperem que la diversitat i les capacitats múltiples siguin el fet perenne.

El projecte que tenim entre les mans segueix aquests viaranys profunds, de dimensió social palesa, reveladors, ignots de les Arts i de la Cultura i, així mateix, aposta per nous conceptes com creixement creatiu o capacitats múltiples. També treure altre cop a la palestra corrents artístics com la dels artistes outsiders, que es van posar de manifest el segle passat per recuperar una classe de revolucions estètiques i conceptuals fora dels circuits canònics. De fet, el terme anglès outsider art (art des de la perifèria) va ser encunyat pel crític d'art Roger Cardinal el 1972, traslladant a l'anglès el concepte d'Art Brut concebut per l'artista francès Jean Dubuffet per descriure l'art creat fora dels límits de la cultura oficial. Però aquí no només parlem d'outsiders, parlem de molt més. I, per descomptat, aquesta iniciativa serveix per posar en crisi termes com discapacitat, ja que tothom té capacitats d'una o d'altra mena. I això només ho il·luminen actituds, persones i centres de referència com l'artista amb síndrome de Down Judith Scott o la tasca de la Creative Growth Art Center de Nova York, el Museu d'Art Outsider d'Amsterdam o el col·lectiu Debajo el sombrero de Madrid, fars del coneixement emocional i intel·lectual que ajuden mentalment a tirar endavant aquesta exposició.

Així doncs, gràcies a la unió d'entitats i institucions socials i culturals que fa temps recerquen en aquesta línia, com la Fundació Mas Casadevall amb el suport de la Fundació Lluís Coromina i bonart cultural i, ara també, amb la complicitat del Terracotta Museu de Ceràmica de la Bisbal, s'exhibeix un sintètic però dens recull d'escultures fetes amb la terra com a matèria primordial. La ceràmica, aquesta modalitat de la creació humana amb segles i segles de tradició i que a Catalunya hi té un munt de bons creadors, esdevé el motor. Un univers, el ceràmic, que ha captivat noms universals de l'art de tots els temps com Miró, Picasso, Tàpies, Barceló, Santi Moix, Frederic Amat, Arranz-Bravo... Autors que l'han incorporat en el seu abecedari per enriquir el seu discurs; creadors que durant molts anys han estat outsiders de la societat i dels discursos oficials.

Així doncs, seguint aquest doble fil de reivindicar la ceràmica i l'art outsider, aquesta exposició visibilitza trenta-vuit creadors duchampians que sorgeixen de la cantera de la Fundació Mas Casadevall, una entitat de referència a nivell peninsular que tracta els Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) d'una manera impecable i on l'Art hi té un espai bàsic de transformació humana. Prova d'aquesta sana dinàmica existeix, des de fa quasi una dècada, el vincle amb el dissenyador industrial de renom André Ricard, qui col·labora activament en la línia de disseny compromès amb aquesta fundació catalana, ubicada en l'indret idíl·lic del Pla de l'Estany.

Però tornem a l'actual exhibició, que ha estat concebuda gràcies a tot un conjunt de directius/ves, educadors/es i artistes entregats que han cregut en l’Art com a catalitzador d’aquest potencial humà i creatiu que ara es fa gros i il•lusiona. Una empenta impossible sense el guionatge/cocreació d'Ernest Corbillo, el ceramista Joan Raventós i el suport estratègic i entusiasta de Pep Mendoza i Fina Burset; un conjunt de persones que ens demostren que no hi ha límits i que la cooperació en Art té efectes multiplicadors. Ara ja només resta gaudir d’una exposició que cada cop està més lluny de la perifèria i que s’exhibeix en la seva més extrema contundència, amb subtilitat i poesia ensems, amb l'expressionisme com a bandera i amb el cor com estendard.

Cultura perenne, Art "outsider" 
Ricard Planas Camps, crític d'art i editor de bonart

 

Dissabte
07
jul
 
 
Finalitzat
Diumenge
08
jul
 
 
Finalitzat
Dilluns
09
jul
 
 
Finalitzat
Dimarts
10
jul
 
 
Finalitzat
Dimecres
11
jul
 
 
Finalitzat